L’espai que he escollit per tal de treballar amb les PACs proposades al llarg del semestre ha estat el carrer de Via Laietana de Barcelona, concretament la vorera per vianants del tram d’uns 800 metres comprès des de plaça Urquinaona fins a carrer Princesa.

Els motius que m’han dut a aquesta tria son diversos i alguns tenen més pes que d’altres. En primer lloc he tingut en compte que, en ser una via pública, hi tinc sempre fàcil accés i també hi podré observar moltes interaccions d’usuaris amb els elements de l’espai però, a banda d’això, es un carrer que es troba molt a prop de casa meva i que freqüento pràcticament cada dia en bicicleta per anar a la feina.

A banda de per la seva accessibilitat i proximitat, el motiu principal pel qual l’he escollit ha estat la transformació que ha patit des que la pandèmia de la Covid-19 va començar.

A la Via Laietana s’hi ha implementat el que es coneix com “urbanisme tàctic”; un mètode usat a diverses ciutats al llarg del món (com Londres i Nova York) i que es tracta d’una transformació urbana, fent servir elements asequibles, provisionals i reversius, que té com a objectiu canviar la manera de com s’utilitza un espai. Aquest sistema resulta especialment útil quan calen canvis ràpids i, en no ser definitiu, permet provar el sistema nou abans d’implementar modificacions de caràcter més irreversible com per exemple obres.

A Barcelona s’ha anat implementant en el projecte de les Superilles però en arribar els temps de pandèmia, i amb ells les mesures de distanciament social, s’ha anat fent efectiu a diversos carrers de la ciutat que acostumen a estar molt transitats de per vianants.

Personalment em resulta una mesura que trobo tant eficient com positiva de cara a la ciutat donat que posa al vianant com a protagonista, però en aquest tram de carrer hi veig, cada dia, moltes mancances i un gran potencial per redissenyar l’espai.

Si mirem l’espai més detenidament hi trobem, com a tots els carrers de la ciutat, diversos elements que guien al vianant i ens indiquen quina mena d’accions podem dur a terme i guien la nostra interacció amb l’espai. 

En primer lloc la vorera està clarament definida per a l’usuari i (com és habitual) està segmentada per diversos passos de vianants que disposen de semàfors, adaptats per a invidents, que temporitzen i organitzen el pas de cotxes i vianants. A mida que recorrem el tram hi podem trobar diverses senyals que indiquen una parada d’autobús; aquesta es troba clarament definida donat que sobrepassa la vorera i “envaeix” la calçada, sempre mantenint l’altura original de la vorera.

A banda de tots aquests elements habituals en els carrers de Barcelona i que, generalment, guien de manera inequívoca al les persones que hi circulen, podem hi trobem la implementació de l’urbanisme tàctic que he esmentat anteriorment.

En aquest cas l’objectiu ha estat eixamplar la zona de pas dels vianants (la vorera) per tal de descongestionar-la i, també, facilitar el compliment de la mesura de distància de seguretat que es va implementar a partir de l’inici de la pandèmia. Per fer-ho s’ha optat per pintar a sobre de la calçada un patró de color groc i colocar unes pilones del mateix color i amb una banda reflectant a la zona superior, que indiquen el límit d’aquesta ampliació.

Bon dia classe!

Ho sento pel retard, he estat fora i no he pogut accedir a un ordinador fins ara.

L’espai que jo he escollit per al treball és la galeria de casa meva. És un espai que originariament no hi teniem res, però amb la família varem veure que estava desaprofitat. Vam utilitzar-lo per a la roba neta. Encara així sobrava molt d’espai i la meva  mare es va posar el seu despatx. I més endavant jo hi vaig ficar la meva zona de treball, on estudio i on faig les samarretes de la meva marca de roba.

Com podeu veure és un espai on interactuem quasi tots els membres, ja sigui per a treballar o per penjar roba. També tenim una petita estantería on hi fiquem tot el material per a treballar.

És una zona que té elements molt interessants, amb molt fácil accés ja que jo m’hi passo aquí la majoria de temps, podré fer fotos, prendre mides i tot el que faci falta.

Moltes Gracies.

L’espai que he escollit per la primera activitat de l’assignatura de Disseny centrat en les persones és el meu lloc de treball.
Cal destacar que és un espai molt adequat, ja que hi tinc lliure accés, hi passo gran part del dia, puc anar-hi sempre que vull, puc fer fotografies sempre que vulgui i és una botiga i exposició de productes, fet que produeix molta interacció entre les persones, així com el comprador i el venedor, i sobretot, entre el producte i el comprador. Per la suma de tots aquests motius, he escollit aquest espai.

Per altra banda, per molt que pertany a la meva família, soc conscient que es pot millorar. Considero que és una bona oportunitat per descobrir tant les seves fortaleses, com les seves debilitats per tal de poder potenciar-lo al màxim.
La botiga i fàbrica estan ubicades a una gran nau situada al municipi de Caldes de Malavella davant d’una carretera molt transitada durant el dia a dia.

Les dimensions de la botiga són de 68 m de llargada i 8 m d’amplada. En ser un espai tan gran, centraré l’assignatura a la zona de recepció de la botiga/fabrica.

Hola a tothom!!

Em dic Sara i per aquesta primera activitat el lloc de treball escollit ha sigut una habitació de casa, ha sigut escollida per diferents raons, una de les quals es degut que a causa del treball passo gairebé tot el dia fora de casa, per tant, m’agrada arribar i poder desconnectar del món a vegades per poder centrar-me en els meus estudis. Encara que l’habitació triada és una compartida amb la resta de la família, ja que és el despatx de la meva mare, el lloc on el meu pare realitza els seus hobbies, on tenim un petit gimnàs improvisat, i encara més important és on treballo i estudio per realitzar les activitats de la carrera. És un espai privat on puc passar una estona també amb la meva família, la qual no puc veure massa degut al treball, per això l’he triat també. En aquest espai també comparteixo espai amb les meves mascotes que em fan companyia i m’ajuden a relaxar-me quan em trobo estressada.