Disseny Universal.

Debatcontributions 0el Disseny Universal.

L’espai que he escollit per tal de treballar amb les PACs proposades al llarg del semestre ha estat el carrer de Via Laietana de Barcelona, concretament la vorera per vianants del tram d’uns 800 metres comprès des de plaça Urquinaona fins a carrer Princesa.

Els motius que m’han dut a aquesta tria son diversos i alguns tenen més pes que d’altres. En primer lloc he tingut en compte que, en ser una via pública, hi tinc sempre fàcil accés i també hi podré observar moltes interaccions d’usuaris amb els elements de l’espai però, a banda d’això, es un carrer que es troba molt a prop de casa meva i que freqüento pràcticament cada dia en bicicleta per anar a la feina.

 

A banda de per la seva accessibilitat i proximitat, el motiu principal pel qual l’he escollit ha estat la transformació que ha patit des que la pandèmia de la Covid-19 va començar.

A la Via Laietana s’hi ha implementat el que es coneix com “urbanisme tàctic”; un mètode usat a diverses ciutats al llarg del món (com Londres i Nova York) i que es tracta d’una transformació urbana, fent servir elements asequibles, provisionals i reversius, que té com a objectiu canviar la manera de com s’utilitza un espai. Aquest sistema resulta especialment útil quan calen canvis ràpids i, en no ser definitiu, permet provar el sistema nou abans d’implementar modificacions de caràcter més irreversible com per exemple obres.

A Barcelona s’ha anat implementant en el projecte de les Superilles però en arribar els temps de pandèmia, i amb ells les mesures de distanciament social, s’ha anat fent efectiu a diversos carrers de la ciutat que acostumen a estar molt transitats de per vianants.

Personalment em resulta una mesura que trobo tant eficient com positiva de cara a la ciutat donat que posa al vianant com a protagonista, però en aquest tram de carrer hi veig, cada dia, moltes mancances i un gran potencial per redissenyar l’espai.

Si mirem l’espai més detenidament hi trobem, com a tots els carrers de la ciutat, diversos elements que guien al vianant i ens indiquen quina mena d’accions podem dur a terme i guien la nostra interacció amb l’espai. 

En primer lloc la vorera està clarament definida per a l’usuari i (com és habitual) està segmentada per diversos passos de vianants que disposen de semàfors, adaptats per a invidents, que temporitzen i organitzen el pas de cotxes i vianants. A mida que recorrem el tram hi podem trobar diverses senyals que indiquen una parada d’autobús; aquesta es troba clarament definida donat que sobrepassa la vorera i “envaeix” la calçada, sempre mantenint l’altura original de la vorera.

A banda de tots aquests elements habituals en els carrers de Barcelona i que, generalment, guien de manera inequívoca al les persones que hi circulen, podem hi trobem la implementació de l’urbanisme tàctic que he esmentat anteriorment.

En aquest cas l’objectiu ha estat eixamplar la zona de pas dels vianants (la vorera) per tal de descongestionar-la i, també, facilitar el compliment de la mesura de distància de seguretat que es va implementar a partir de l’inici de la pandèmia. Per fer-ho s’ha optat per pintar a sobre de la calçada un patró de color groc i colocar unes pilones del mateix color i amb una banda reflectant a la zona superior, que indiquen el límit d’aquesta ampliació.

 

Debat0el Disseny Universal.

Deixa un comentari